Primer vam fer ruta per la [...]]]> El passat cap de setmana, abans de la transcendental actuació a Vilafranca vaig poder gaudir de dos dies de vacances al Priorat. Vacances de debò, de les que tens temps per dedicar-te. Descansar quan vols, estar amb la família quan vols i també estar sol amb la natura.

Primer vam fer ruta per la Ribera d’Ebre i vam visitar el castell templer de Miravet, que ha sobreviscut a infinitat de guerres davant d’un meandre de l’Ebre. Val la pena pujar-hi per gaudir de la vista. No hi ha càmera capaç de plasmar les sensacions. Al pati d’armes de la fortificació, les explicacions del fantàstic guia em portaven a les pàgines dels Pilars de la Terra.

Tornant de Miravet cap a la Vilella Alta, el GPS em va portar sense avisar-me directe al riu: la ruta creuava l’Ebre pel pas de barca, un antic sistema que permet passar vehicles i persones utilitzant simplement uns cables on està lligada la barca, i la força del riu. El barquer orienta la barca de manera que es desplaça lateralment fins a l’altra banda sense necessitat d’energia externa.

En aquesta foto podeu apreciar que el nom de les dos barques que formen la plataforma correspon als dos contemporanis que van inventar i construir els primers submarins: Narcís Monturiol i Isaac Peral. Per saber-ne més, dos cartes al País: clic, clic.

Un cop a la Vilella, faig l’esforç de mentalitzar-me i decideixo llevar-me aviat diumenge per sortir a córrer. Finalment van caure 15 quilometrets de suaus ondulacions per les muntanyes properes, amb 428m de desnivell positiu.

Descarrega el track (GPX)

Vaig sortir a les 8 del matí aprofitant que amb el canvi d’hora semblava una hora més tard. Primer vaig seguir el camí que puja fins a l’ermita de la Consolació, on s’hi fa un aplec a l’agost, molt popular a la comarca. L’ermita queda molt aprop de Gratallops, però no hi vaig arribar quan vaig veure que havia d’anar-hi per carretera.

Vaig girar cua tornant cap a la Vilella Alta fins trobar el camí que va a Torroja seguint el GR-174. La pluja fina m’acompanya, però el silenci és enorme. Al cap d’una bona estona arribo fins a l’imponent pont de Torroja i faig mitja volta fins a la Vilella.

Mentrestant jo trencava pedres pels voltants, els meus germans estaven collint rovellons. Van quedar amb un amic del poble, que els havia d’ensenyar un bosc on n’hi havia molts. Van quedar a les 10 del matí, però com que l’amic no estava segur de si canviaríem l’hora (i no tenia els nostres telèfons) va decidir venir a l’hora vella. Per si de cas i per ser puntual, va venir mitja hora abans. Total: va trucar a la porta a dos quarts de nou de l’hora nova, quan feia molt poc que jo havia marxat a córrer, i la resta estava dormint.

Malgrat l’anècdota, els rovellons que ens vam menjar per dinar van ser… bé, què us he de dir. Imagineu.

La Vilella fa olor de timó i de romaní. Ja no se sent el pas de les ferradures dels matxos, però sí les campanes de l’església, que sonen 24h cada mitja hora. Si no arribes cansat a l’hora de dormir, pots passar molt mala nit. Jo, dissabte només vaig sentir la una, i diumenge, les dotze.

Vaig córrer la marató de Donostia el 29 de novembre de 2009 i el pla d’entrenament per Barcelona començava l’endemà. Evidentment, vaig descansar uns dies que es van prolongar per unes molèsties a la planta dels peus. Intento compensar aquests dies amb gimnàs. A partir del 16 de desembre normalitzo els entrenaments, seguint el [...]]]> Desembre

Vaig córrer la marató de Donostia el 29 de novembre de 2009 i el pla d’entrenament per Barcelona començava l’endemà. Evidentment, vaig descansar uns dies que es van prolongar per unes molèsties a la planta dels peus. Intento compensar aquests dies amb gimnàs. A partir del 16 de desembre normalitzo els entrenaments, seguint el pla Roger Roca, tot i que les vacances de nadal ho interrompen uns dies. Em compro dos parells de keds Saucony: Triumph 7 i Ride 2 (amb aquestes correré la marató demà, perquè tenen més suspensió, les triumph les utilitzo per les distàncies curtes, 10km). Corro la Sant Silvestre de Lleida. En resum, acabo el mes de desembre amb la sensació que he fet poca feina i que em costa seguir el ritme dels companys.

Gener

Segueixo amb el pla Roger Roca a tot drap, amb l’objectiu de recuperar el temps perdut. Les sensacions no són bones i em trobo esgotat. Faig la mitja de Terrassa xino xano, sense lluitar. La primera setmana i la tercera faig el meu rècord de quilòmetres setmanals: 74km i 75km en 5 sessions. Aquest pla d’entrenament té setmanes amb 6 sessions però ho trobo excessiu. Finalment, l’última setmana de gener decideixo canviar-me al pla d’entrenament de la web de la marató, per dos motius: 1) les setmanes només tenen 4 sessions, i 2) m’adapto millor als companys del grup d’entrenament diürn. Corro la Cursa de l’Oli a Borges. M’esforço, però el perfil de la cursa no em deixa fer cap marca destacable.

Febrer

Entrenar 4 dies setmanals enlloc de 5 té un efecte positiu gairebé instantani. Tinc més temps per recuperar el cos i això em fa augmentar el rendiment. El 7 de febrer fem la tirada de 30km, i la supero amb bones sensacions. Fins llavors, les tirades llargues havien sigut una tortura. Amb el grup d’entrenament pateixo molt en les rodades a ritmes inferiors a 5′/km, però al final els resultats afloren i faig MP a la mitja de Barcelona i al deumil de Balaguer. La penúltima setmana me la prenc molt light i em salto les darreres sèries llargues. A més un virus em fa quedar-me al llit dos dies. Finalment, la darrera setmana sembla que tot està a lloc. Ahir vaig fer l’última rodada en solitari per poder pensar en el que he fet, i en el que faré demà.

Demà serà un gran dia.

En total

• 43 sessions
• 550 quilòmetres
• 50 hores

Competicions

• 31/12/09 Sant Silvestre de Lleida 49’43″
• 17/01/10 Mitja marató de Terrassa 1h52’26″
• 31/01/10 Cursa de l’Oli a Borges (10.360m) 50’53″
• 14/02/10 Mitja marató de Barcelona 1h44’15″ MP
• 21/02/10 Cursa popular 10k de Balaguer 46’37″ MP

Tinc el dorsal 5998! Transport i allotjament, tot en regla.

La xifra d’inscrits és de rècord: 12.180 i segueix creixent cada dia a la web, suposo que es van comptabilitzant inscripcions presencials disperses i canvis d’última hora. Enorme és també la [...]]]> Tot a punt, i allò que no estigui a punt, ja no hi estarà!

Tinc el dorsal 5998! Transport i allotjament, tot en regla.

La xifra d’inscrits és de rècord: 12.180 i segueix creixent cada dia a la web, suposo que es van comptabilitzant inscripcions presencials disperses i canvis d’última hora. Enorme és també la quantitat de punts d’animació, 40, gairebé el doble que l’any passat. El temps diu (depenent de la web on ho miris) que el cel estarà serè durant el matí i que plourà a Barcelona a partir del migdia. Quatre gotes no ens aturaran.

Aquesta marató, la tercera que faré, l’he preparat tenint constantment la mateixa idea al cap: no vull patir el que vaig patir a Donostia el novembre passat. Què puc fer per prevenir les rampes? Això és el que he anat recopilant, consells de companys i coses que he trobat a Internet.

• Evidentment, entrenar bé, amb constància i esforç. Estirar bé, abans i després.
• Hidratar-se bé, prendre sals minerals cada entrenament i els últims dies.
• Menjar plàtans (magnesi).
• No caminar molt el dia abans (vam fer molts kms a peu a Donostia).
• Dormir bé, etc.

L’objectiu, apart de no patir, és el mateix que hi havia a priori per Donostia: 3h45′, tot i que és un temps aproximat. Veurem quina barqueta aconseguim muntar diumenge al matí.

Comença la festa!

Descarrega el track (GPX)

La mitja de Balaguer la vaig fer fa dos [...]]]> A dos dies de la marató de Barcelona encara no he pogut parlar d’aquesta fantàstica cursa. Una setmana després de fer MP en mitja marató vaig aprofitar el bon punt de forma per fer marca personal també en 10.000m a Balaguer. (46’37″)

Descarrega el track (GPX)

La mitja de Balaguer la vaig fer fa dos anys, en una cursa que vaig gaudir molt acompanyat de l’Adolfo i l’Homedferro. Entenc que hi pot haver gent que trobi el circuit avorrit (carretera fins a Sant Llorenç de Montgai i tornar) però personalment a mi m’agrada molt, amb vistes constants al Montsec. Enguany, després de fer la mitja de Barcelona, decideixo inscriure’m a la cursa de 10.000m, perquè la marató ja és molt aprop.

Sortim junts un bonic grupet de Km0′s: Homedferro, Sime, Mach3, Jordi i jo, i anem tirant cap a Gerb a un còmode ritme constant just per sota de 5′/km. Aquest ritme és degut a que els companys estan fent la mitja marató, i no es volen cremar a pocs dies de Barcelona. A mi, ja em va bé.

A Gerb ens acomiadem i fem mitja volta el Mach3 i jo, i ràpidament elevem el ritme fins a 4’28″/km. Quan anem pel quilòmetre 8 faig un petit càlcul i veig que apretant una mica puc arribar en 47′. Ens ajudem l’un a l’altre per tal de mantenir el ritme, i superem les dos pujades més importants sense gaire esforç. En arribar a Balaguer, que fa baixada, em distancio una mica. Entro al camp de futbol, on hi donem mitja volta abans de creuar l’arc d’arribada, amb un temps que per mi és de ciència ficció. Just després entra el Mach3. La meua marca anterior: Templers 2008 (49’30″). No he estat gaire afortunat amb els deumils darrerament.

Sens dubte, la clau d’aquesta cursa ha sigut fer-la progressivament. Els cinc primers quilòmetres a 5′/km m’han permès anar molt ràpid durant la segona meitat. Si hagués anat ràpid des del principi, segur que no hagués fet aquest temps.

Vaig gaudir molt de la post-cursa: sessió de massatge, dutxa, comentar la jugada amb els companys, i sobretot, el magnífic dinar anual Km0 Ponent, que es va acabar sortejant un fabulós pernil que se’l va endur… el menda lerenda!

A dos setmanes de la marató, les millors sensacions possibles.

Classificacions

Mil gràcies per les fotos de l’Aureli. Vegeu-ne més aquí.

he aconseguit penjar el vídeo de l’arribada, disponible des de la web de la cursa. A partir del segon 26 em veieu aparèixer per la dreta de la pantalla.

[flowplayer src=http://www.huguet.cat/video/MMBCNarribada.flv, width=640, height=368]

Per fi he baixat de 1h45′, després del gran resultat a la Mitja [...]]]> Que sí, que fa dies que no escric, i avui ja porto dos entrades. És que han sigut unes setmanes molt intenses a la feina i avui descanso una estona. Havia de parlar sí o sí de la Mitja Marató de Barcelona.

Per fi he baixat de 1h45′, després del gran resultat a la Mitja del Vendrell, l’octubre passat (1h46’13″), la de Barcelona és molt més plana, i l’any passat ja hi vaig fer MP (1h51’23″, què lluny que queda ara!), és una cursa on m’hi trobo molt a gust. Finalment s’atura el crono a 1h44’15″, i les sensacions immillorables.

Descarrega el track (GPX)

Gràcies a que l’Agulletaman ens va retirar els dorsals el dia abans, vam poder sortir de Lleida una hora més tard del previst, i a les 6:30 l’Homedferro, el Ton, el JMolins i jo sortim cap a la capital. Abans d’arribar ja veiem que cauen… flocs de neu!! Brrrrr… estem a 1º.

Molta gent, gairebé 5000 participants, i fem la sortida lentament en diverses fases segons la marca prevista. Els primers quilòmetres resulten els més lents. En realitat, es tracta de la primera cursa purament progressiva que faig. Diuen que les curses s’haurien de fer així, augmentant progressivament el ritme, simplement encara no havia sigut capaç de posar-ho en pràctica.

Els darrers quilòmetres són els més ràpids. En realitat, la dada més destacable és que els últims 10km els vaig fer en aproximadament 47′, cosa increïble perquè jo mai havia baixat de 49′ en un deu mil. (com que aquesta entrada l’escric nou dies després, ja sé que a la cursa de Balaguer es confirma aquesta dada, aviat faré la crònica dels fantàstics 46’37″ que hi vaig aconseguir).

Tota la cursa vaig tenir la sensació de poder anar una mica més ràpid, i així anaven passant els quilòmetres, apretant una mica més. En la recta final (uns 100m passant sota l’arc del Triomf) una descàrrega d’adrenalina em fa arribar a un ritme inferior a 3′/km.

“una mica més ràpid, una mica més…” (vegeu aquí més fotos de l’Assumpta)

En realitat les baixes temperatures no van molestar un cop començada la cursa, i gairebé tots els companys Km0 hi vam fer marca. Enhorabona! Infinites gràcies als voluntaris, aquests sí que van passar fred, perquè estaven quiets.

Una bona estirada d’orelles als múltiples retalladors! Si volen fer trampa és el seu problema, però que no molestin als que ho fem bé! Empentes, tallades de trajectòria, un desastre.

A tres setmanes per la marató, les millors sensacions possibles.

Vegeu-ne aquí les classificacions.

Totals:

És a dir, que dels 31 dies del mes de gener, n’he passat gairebé un de sencer corrent! Aquest mes he fet rècord absolut de quilometratge, superant els 251,63km de l’últim octubre.

Competicions:

Divendres vam fer 6 pujades de 90″ al nou accés al turó [...]]]> Acabem la setmana 8 amb 75,4km, cosa que supera en gairebé 2km el rècord personal aconseguit la setmana del 4 de gener. Suposo que aquest rècord es quedarà aquí, perquè ara com ara no tinc intenció d’entrenar més de quatre dies per setmana.

Divendres vam fer 6 pujades de 90″ al nou accés al turó de Gardeny, amb uns ritmes molt similars a la sessió del 5 de gener.

Diumenge tocava tirada llarga, i altre cop va ser un èxit de participació amb 16 companys. Aquest cop el grup es va mantenir molt compacte tot i que les pujades i algun canvi de ritme em feien fer la goma. La ruta va ser molt interessant, per la novetat, però no em va agradar no poder beure de les fonts, que estaven seques. Vam sortir del polígon, seguint la quarta sèquia del canal d’Urgell, ens desviem fins arribar al tossal de Moradilla, tornem fins arribar al canal Auxiliar d’Urgell, creuem la N-240, i tornem cap a Lleida pel camí de Grealó, entrant per la Bordeta. En total, van sortir ben bé 27,5km!

Descarrega el track (GPX)

El punt més atractiu de la ruta va ser pujar al tossal de Moradilla, el primer cop per mi, un indret que té una bona llista d’elements d’interès. En podeu veure una explicació en aquest article de J.R. González. El més visible des de la carretera són les restes d’una torre que en realitat formava part del sistema de telègraf òptic entre Lleida i Barcelona, construït amb finalitats militars durant les guerres carlines del s.XIX. Trobareu més informació sobre aquest enginyós sistema de telecomunicació en aquest article de la wikipedia i sobretot aquí, on trobareu fotos, esquemes, i fins i tot un plànol de la xarxa de telegrafia òptica de Catalunya, cap al final de l’article.

El tossal també compta amb pous medievals, restes d’un assentament ibèric, un vèrtex geodèsic, i trinxeres republicanes de la guerra civil molt ben conservades, on s’hi va rodar algunes escenes de La Fiel Infantería.

En resum, que només hi vam estar uns minuts i vam continuar l’entrenament per no refredar-nos. Hi haurem de tornar un altre dia.