amb la calma » castellers

a la cresta de l’onada

kaiser — Mon, 26 Oct 2009 10:12:16 +0000

Aquest ha sigut un dels caps de setmana més intensos que recordo. Moltes variables, moltes coses podien haver sortit malament, i tot va anar perfecte! No vull fer una descripció cronològica detallada, només un resum.

Dissabte, en acabar una jornada laboral extraordinària de 10 hores, faixa, camisa i cap a la plaça Paeria a fer-hi la millor actuació que hi hem fet mai, 4 de 8, 2 de 8 amb folre, 3 de 8, pilar de 6.

La diada que la Paeria es mereixia! Molta emoció, molta satisfacció, i molta feina al darrere, aquí ningú regala res. Estem on fire, cal assaborir-ho!

La cosa no s’acaba aquí. Dutxa, bossa, i cap a Roda falta gent! Arribem a mitjanit, dormim i esmorzem com a reis.

Diumenge, a les 9 del matí, Mitja Marató del Vendrell, per mi, gran prova de foc a cinc setmanes de la Marató de Donostia. Decideixo anar a per totes i anem junts el Samuel i jo fins al quilòmetre 19 on em quedo clavat en una pujada. Tot i això arribem amb una diferència d’uns 30 segons. Nova marca personal! 1h46’13″, cinc minuts menys que l’anterior!!

Aquest és un resum de les mitges maratons que he fet:

17/05/2003 Helsinki 2h04’49″
14/05/2005 Helsinki 2h14’51″
03/02/2008 Granollers 1h59’21″
24/02/2008 Balaguer 1h54’35″
08/02/2009 Barcelona 1h51’23″
25/10/2009 El Vendrell 1h46’13″

Més satisfacció i més feina ben feta al darrere! La cursa no era gens plana, però el desnivell era menor del que em temia. Cal pensar que en una mitja més planera m’hagués acostat més a l’hora quaranta-cinc. Gran mitja del Samuel, felicitats al Lluís pel seu debut i el Marc ha tornat a córrer la distància després de la lesió. Endavant!

Descarrega el track (GPX)

Queden cinc setmanes per la Marató i l’optimisme està pels núvols, ara cal seguir fent la feina com fins ara i no cagar-la (l’ombra dels refredats fa molta por).

Però la cosa encara no s’ha acabat: dutxa llampec i cap a Valls a gaudir de la diada de Santa Úrsula, grans castells i gran ambient! Pallissa de la Vella, mala sort per la Joves, al contrari que l’any passat.

Ara sí, dinar a Montblanc i cap a Lleida a descansar. Un plaer i un privilegi de cap de setmana, amb la millor companyia.

I esgotat, molt esgotat. I satisfet.

rànking de pilars 2009

kaiser — Sat, 24 Oct 2009 09:50:26 +0000

Clica al títol per veure el rànking. Actualitzat 26/10/2009

Efectivament, fins que no hem descarregat el pilar de sis no he tingut cap interès en penjar el rànking de pilars d’enguany…

El funcionament del rànking és senzill: es sumen els punts (segons la puntuació actual del Concurs de Tarragona) de tots els pilars més grans que el de 5 que ha fet una colla durant la present temporada. Les dades estan extretes del webcasteller, si alguna dada és incorrecta feu-m’ho saber.


.	POS.	Colla	p8fm	p8fmC	p7f	p7fC	p6	p6C	Total
.	1	Castellers de Vilafranca		2	5		8		7082
.	2	Minyons de Terrassa	1		1	1	9	2	5607
.	3	Vella de Valls	2		2		3		4608
.	4	Castellers de Barcelona				2	5	2	2888
.	5	Capgrossos de Mataró			1	2	4		2480
.	6	Joves Xiquets de Valls					1	4	1394
.	7	Castellers de Lleida					2	1	905
.	8	Xiquets de Tarragona					1	1	587
.	9	Jove Xiquets de Tarragona						1	269

D’entrada cal destacar que enguany hi ha quatre colles més que han fet grans pilars en comparació amb l’any passat: Capgrossos, Joves de Valls, Xiquets de Tarragona i Jove de Tarragona. Sants encara no ha aconseguit revalidar el pilar de 6 (un carregat el 2008).

Taula de puntuacions de grans pilars

p6C – 269
p6 – 318
p7fC – 380
p7f – 448
p8fmC – 1149
p8fm – 1379

ens en sortim

kaiser — Mon, 19 Oct 2009 15:42:46 +0000

Més quilòmetres i més castells!

Dissabte vam sortir el Samuel, el Lluís i jo a fer una tirada llarga de 24 quilòmetres. No vam anar al ritme de l’anterior tirada, ni em vaig trobar tan sobrat, però la setmana va ser molt exigent (divendres vam fer 20 sèries curtes de 45 segons i això es va notar moltíssim). Vam voler descobrir nous camins per l’horta de Lleida, concretament continuar el canal de Pinyana cap a l’oest fins a Butsènit, i sobre la marxa vam haver de modificar el recorregut per culpa dels gossos que no deixaven de sortir de cada torre. Tot i això vam poder fer la major part del circuit previst i vam acabar fent 23 quilòmetres. En total, aquesta setmana m’han sortit 63km.

Darrerament els gossos (o més ben dit, el comportament incívic dels seus amos) s’estan convertint en un problema per a nosaltres els corredors. Ja sé que és un tema cíclic, i que segurament cap dels responsables es passarà per aquest bloc a recollir la queixa, però queda reflectit per a futura referència. Dissabte en alguns moments vam arribar a patir per la nostra integritat física amb l’agressivitat d’uns animals instintivament defensius amb el seu territori, però que estaven lliures i “exercint” en camins públics. I ahir dilluns, dos cadells (sí sí, dos en un sol dia) ens van fer entrepussar en posar-se entre les cames, davant de les rialles dels seus amos. No hase falta desir nada mas.

Però tornant a la tirada llarga de dissabte, el moment bonic de la ruta va ser el got d’aigua que ens van donar a l’ermita de Butsènit, això no s’oblida!

Així va quedar el recorregut:

Descarrega el track (GPX)

Diumenge, mentre anàvem cap a Barcelona a fer castells, a Mollerussa molts companys feien la mitja marató, amb uns resultats impressionants! En especial destaco l’increïble 1h36′ de l’Àlex i el merescut 1h28′ de l’Arnau. Felicitats, enveja, i motivació a parts iguals!

I finalment, a Barcelona…

“A vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim”. Lo de diumenge no va ser una carambola. Potser vam tenir la sort de cara, però la sort també existeix, i ja feia massa temps que ens acompanyava la mala sort. Però quatre castellassos com aquests no es descarreguen per casualitat. Darrera d’aquesta actuació hi ha molt esforç, molt patiment, molta gent als assaigs, molta fe, i molta il·lusió. Treballar, treballar i treballar. O com deia el cap de colla de Sants: “Dimarts i divendres, dimarts i divendres, dimarts i divendres…!”

De l’actuació de diumenge em quedo amb les cares dels “novatos” que han entrat a la colla enguany, i que són molts. Ells han pogut veure lo molt que s’ha treballat enguany i que de vegades amb això no n’hi ha prou i les coses no surten com un voldria. Però han seguit creient en el projecte i finalment han pogut gaudir d’una mega actuació. Sens dubte el missatge que els ha quedat és que aquí ningú regala res, i que actuacions com la de diumenge no surten perquè sí. I que quan surten… la recompensa és il·limitada!

Queden tres actuacions enormes, tres setmanes, per repetir-ho o afegir-hi alguna cosa més…

esperant el dilluns

kaiser — Sun, 20 Sep 2009 12:47:55 +0000

Ja fa temps que els meus caps de setmana tenen una gran intensitat. Dissabte mentre esmorzàvem després de l’entrenament, el Quim la va clavar: “hi ha caps de setmana que espero el dilluns per poder descansar!” i és cert, sovint em sento igual, però és un privilegi poder viure tot això, i no ho canvio per res.

Doncs som-hi, “marchando” un altre combinat running+castells!

Dissabte el Quim i l’Imma van convocar un entrenament de pujades i baixades en pista a Sant Guim de Freixenet. De Lleida vam pujar el By Keds, el Gerard, l’Alexvica i jo, quan encara no havia sortit el sol… a Sant Guim ja estava tothom preparat, en total ens vam aplegar 12 corredors i la gossa Oc. Feia airet i uns núvols molt baixos passaven a pocs metres del terra, però només començar a trotar ja se’ns va passar el fred. Espectacular la imatge dels generadors eòlics les pales dels quals no es veien perquè les tapaven els núvols.

Fem unes bones baixades que ens fan imaginar les bones pujades que haurem de fer… en total surten 1033m de desnivell positiu!! Sort que el Quim i l’Imma ens van preparar dos avituallaments d’aigua i barretes energètiques. La veritat és que ens van tractar molt i molt bé, i el circuit és sensacional, 22 quilòmetres per pista ampla enmig del bosc. Jo a l’última pujada ja no donava més de mi, va ser un entrenament molt exigent.

Arribem a Sant Guim i, després de l’ensurt de l’Albertbo i el Baldato, que van prendre el camí equivocat, ens vam regalar un esmorzar èpic a base de pa amb tomàquet i embotits de qualitat, regat amb vi dels Castellers de Lleida (sí, aquella tirada de Baldomà que vam encomanar pel desè aniversari, ara ja estem parlant d’un reserva!) cortesia del Julià i prèssecs de Benavent gentilesa del By Keds. Cafè i cap a Lleida.

En total, la setmana passada (la setmana D – 12) van sortir 61km repartits en quatre dies. Molts quilòmetres i de molta qualitat. La setmana D – 11 s’anticipa més complicada (quatre assaigs i “LA” actuació!!!), ja veurem quants dies puc entrenar.

Descarrega el track (GPX)

No em va caldre dinar, sortim a les quatre cap a Vic donant-li voltes al 4 de 8, qualsevol diria que el sisè de la temporada ens havia de donar problemes. Al cotxe, anem pensant en una alineació de circumstàncies. En alguns pisos estava clar qui hi havia d’anar perquè només hi havia aquells quatre. En d’altres pisos, com el de baixos, només n’hi havia tres, cosa que ens va portar a fer un sudoku que a mesura que passaven els minuts s’anava tornant més i més absurd. Finalment la solució arriba per telèfon quan la desesperació ja era palpable.

Arribem a “plaça” (un dels pitjors llocs on hem actuat: terra inclinat al costat d’un carrer molt transitat, amb molt soroll de fons pels concerts del MMVV) i malgrat tot ens trobem una sorpresa agradable: la presència del Luigi i la seua família!

Comença l’actuació, i comença malament ja que som testimonis de la llenya del 4 de 8 dels Marrecs de Salt. No ens hauria de condicionar, però tampoc ens ajuda. Nosaltres també sortim de 4 de 8, agafem el toro per les banyes. Puja ràpid però tremolós, més aviat obert, jo me’l prenc a la defensiva lleugerament flexionat. Es podria haver desmuntat, però el pis de quints estava molt bé de mida, i això es nota perquè quan tot el pes és dalt s’assenta i tenim una aleta plàcida. Com més va, més confiança. En la descarregada un quart és a punt de perdre peus i hem de serrar les dents, però res de l’altre món, ja només queda la baixada de quints. Ja ens hem tret un gran pes de sobre! Però queda molta actuació encara.

La torre de 7, també amb una alineació de circumstàncies, és la més treballada dels últims anys, però tot i els canvis hi ha molta veterania al tronc i es descarrega. Cinc de set de tràmit, lent però bonic.

Finalment anem a pel pilar de 6, malgrat el soroll, els cotxes, els concerts, la inclinació… Si el vam fer a Vic el podem fer a qualsevol lloc! El segon es pren el seu temps per col·locar-se bé les mans de la pinya (és la clau!). Puja tremolós però controlat. L’aleta molt ràpida, però s’ha gastat molta energia durant la carregada i en farà falta per la descarregada. Acaba caient, però déu n’hi do lo lluny que arriba (l’enxaneta a l’esquena de la quart). El descarregarem aviat!

Malgrat la llenya del pilar (sense conseqüències) és una actuació excel·lent, la necessitàvem abans de Sant Miquel. Queden tres assaigs i la sensació és d’haver fet els deures: el 4 de 8 és un valor segur, les proves de folre (tant de torre com de pilar) han sigut excel·lents, sembla que hem trobat la solució al sudoku del 3 de 8 (tenim tres dies per insistir-hi) i ja tenim un pilar de 6 encara que sigui carregat.

Tinc ganes d’assaig. Si els de la setmana passada van ser bons (pilar de 6 amb folre en… DIMARTS! i divendres torre de 7 amb folre!) els d’aquesta setmana han de ser millor encara.

Recordatori d’assaigs:

Dimarts 20:30-22:00
Dijous 21:00-22:30 + entrepans + beguda
Divendres 22:00-??:?? + coca + cava + panera
Local d’assaig: Antic Convent de Santa Clara, c. Lluís Besa 7
Diumenge 12:15 plaça Paeria + Capgrossos de Mataró + Castellers de Sants

Som-hi!!

tour segarra-urgell 2009

kaiser — Mon, 14 Sep 2009 17:44:56 +0000

Doncs ja tenim aquí una altra entrada combinada castells+running, em pregunto quanta gent hi ha que comparteixi aquestes dos aficions?

5 de setembre: 9a Cursa de Cervera

Fiasco. Un atac d’asma em fa abandonar al km 6.

6 de setembre: Actuacions a Guissona i a Agramunt

A Guissona diguin el que diguin vam fer algo estratosfèric: remuntar una actuació després d’una llenya de castell de 8 no està a l’abast de qualsevol colla. Obrir plaça i caure en el 4 de 8, quan t’espera un dia llarg amb actuacions matí i tarda, és el pitjor que et pot passar. Vinga va, informe de danys, tres lesionats i tirem la torre de 7 per asserenar els ànims. Súper valuós poder tirar un castellàs com és la torre de 7 com a valor segur! Amb la de maldecaps que ens va donar la torre anys enrere!

Amb la torre al sac, es repensa un 4 de 8 amb els canvis obligats per les lesions. Puja fatal, desfigurat i massa obert, però s’ha de descarregar, no hi ha més. I es descarrega!

Al final de l’actuació, el primer intent de pilar de sis de la temporada acaba malament, però no passa res, el tenim i el descarregarem aviat.

A la tarda, a l’estimada plaça d’Agramunt, fem la millor actuació possible en solitari: 2 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb l’agulla, i cap a casa, ha sigut un dia molt llarg.

11 de setembre: 23a Cursa de la Diada a Térmens:

Necessito treure’m l’espina de Cervera. Sé que el perfil de la cursa és molt dur, però tinc al cap que he de baixar de 50 minuts. A partir d’ara, no existeixen els 50 minuts.

Tret de sortida, surto molt enrere i pràcticament camino els primers 20 metres, hi ha molta gent i és molt estret. Perdo uns segons que després em faran falta. Però comencem a córrer pel poble. Només tinc una cosa al cap: si vull baixar de 50 he de regular. Em passen companys, Ícaro, Frenchi, Hache, i per cadascun d’ells tinc ganes d’enganxar-m’hi, però resisteixo la temptació… Faig els primers quilòmetres per sota de 5min/km però no gaire. Passo al Caragol, la llebre de 50, i penso que ja ho tinc a la butxaca, ingenu de mi!

Una paret, un tobogan, i així un darrere l’altre… la segona meitat és més dura. No val la pena pujar a tope, hi ha molt a perdre i poc a guanyar. Em passa el Caragol després de l’avituallament, prefereixo reservar per l’últim quilòmetre. Precisament, la pujada més forta està al final del quilòmetre 9… uf! uf!

Descarrega el track (GPX)

L’últim quilòmetre és bestial, estàs rebentat però ho dones tot! Al final de la pujada comença l’asfalt, invitant-te a cremar l’últim cartutxo. Abans d’entrar al poble ja se senten els crits de l’arribada. Al fons veig el globo del Caragol, i els arcs d’arribada (quin és el bo? L’últim, és clar!!!) Una gentada a l’arribada, criden molt perquè coincideix amb la llebre de 50, quina passada! M’imagino que el Caragol va una mica avançat perquè abans de creuar l’arribada s’atura i es gira, i em crida! Vinga vaaaaaaaaaaa!

Per un segon, 49:59, objectiu acomplert, i la llebre fenomenal, 50:00! No sé quan serà el proper 10.000, Podria ser la cursa del Torró d’Argamunt o el memorial Ramon Blanch de Vilanova. Dutxa ràpida i cotxe cap a Tàrrega!

11 de setembre: Actuació a Tàrrega

Arribem a les 12:05 però l’actuació no comença fins 3/4 d’una, quin mal costum! Un bon 5 de 7, una gran torre de 7, i un intranscendent 4 de 7 amb agulla. Després un parell de proves del sudoku 3 de 8, quina serà la combinació guanyadora? Ho sabrem per sant Miquel!

La resta del cap de setmana, panxing, sofing i sobretot, molta calma.

Afotos de l’Aureli, as usual.

una de seny i una de rauxa

kaiser — Tue, 21 Jul 2009 07:19:52 +0000

Diumenge passat anàvem cap a Barcelona amb una actuació al cap (4d8, 2d8f, 5d7) i en vam tornar amb una altra totalment diferent (4d8, 2d7, id3d8, 3d8 ), tan o més valuosa pel pas endavant tècnic i psicològic que representa. Que hem sortit guanyant del Poble Sec està clar, però com es pot passar en una ronda de descartar un castell a afegir-ne un altre que no estava a l’ordre del dia? Mirem d’analitzar-ho després d’un parell de dies de digestió.

En primera ronda el tercer 4 de 8 de l’any, com sempre amb una alineació diferent (això té molt valor). Llavors ens posem a fer un sudoku impossible per poder dissenyar el folre de la torre. Falten mans clau que han anat a tots els folres, molts canvis de posició, i tot i això encara falten 2 o 3 llocs per omplir, la decisió assenyada és baixar un pis. No només falta gent al folre, sinó que no som tantes camises com voldríem, i ens haguéssim vist obligats a dependre massa de les altres dos colles, això no va gaire amb nosaltres. Fora. Resultat: una torre de 7 insultant que demana a crits ser pujada damunt d’una pinya.

Es comencen a sentir veus del 3 de 8, a l’assaig de divendres el vam descartar, però en honor a la veritat, vam fer-hi una de les millors proves de la temporada. Un punt de valentia després del desencís del folre i 3 de 8 amunt! En el primer intent desmuntat ja es va veure que, en realitat, el 3 està molt millor del que ens pensàvem, i no hi va haver cap dubte que l’havíem de repetir, per descarregar-lo amb autoritat.

I així aconseguíem la segona (???) clàssica de 8 de la colla. Sí, sí, només n’hem fet dos, i la primera va ser a Sant Miquel del 2006. En canvi, hem fet dos vegades la tripleta de 8 (4d8, 3d8, 2d8f), al concurs de Tarragona i a la diada dels Capgrossos, les dos al 2008.

I ara què? On ens situa aquest desenllaç inesperat? Per començar, estem davant de l’última actuació abans de les vacances, seria genial poder repetir a Tarragona si som prous, i així consolidar el moment. Ara fa un any vaig escriure això a l’article “el quatre torna per quedar-se”:

Molt s’haurien de torçar les coses per a que aquesta no sigui una grandíssima temporada (la millor) pels Castellers de Lleida. Ben aviat al quatre de vuit l’acompanyarà el tres, i entrarem en una fase on disfrutarem de la clàssica de 8, que podrem tirar ben bé a cada plaça, mentre que als assaigs ens podrem dedicar als nous reptes.

Aquests “nous reptes” eren els folres, i els vam aconseguir. En canvi, no vam arribar a entrar en una fase on la clàssica sovintegés: l’any passat vam fer més torres de 8 que tresos de 8. Però la idea segueix vigent un any després. Hem de poder tirar amunt els dos castells de vuit bàsics sempre que puguem, i així poder dedicar els esforços dels assaigs a coses més importants (folres, pilars, cinc). El tres i el quatre de vuit han de ser la BASE del nostre progrés, no l’objectiu.

Diumenge vam avançar molta feina en aquest sentit, molta més, diria jo, que si haguéssim fet la torre de vuit. Perquè la torre la tenim, i el folre anirà amunt quan tinguem la gent necessària. En canvi el tres necessitava aquesta espenteta, el teníem però no ho sabíem, ara ja no hi ha excusa. Ens hem tret el tres de sobre i ara ens ha d’acompanyar allà on anem.

Cinc de set? Què és això??

Per acabar, en l’article que citava abans hi ha un llistat dels castells de vuit que vam fer fins llavors, ordenats per població. Si ho comparem amb l’actualitat, el resultat és esfereïdor:

Llocs on hem fet castells de vuit (30-juny-2008 )

Lleida (16 castells de vuit)
Tarragona (4 castells de vuit)
Barcelona (3 castells de vuit)
Reus (3 castells de vuit)
Agramunt (1 castell de vuit)
Vic (1 castell de vuit)
Vilafranca del Penedès (1 castell de vuit)

Llocs on hem fet castells de vuit (21-juliol-2009)

Lleida 21 (dos 2/8f, cinc 3/8, un 3/8C, dos p6, sis 4/8, sis 4/8C)
Tarragona 10 (una 2/8f, tres 3/8, un p6, dos p6C, tres 4/8 )
Barcelona 7 (dos 3/8, un p6, un p6C, tres 4/8 )
Mataró 4 (un p7fC, una 2/8f, un 3/8, un 4/8 …en un sol dia)
Reus 4 (un 3/8, un p6C, dos 4/8 )
Agramunt (un 3/8 )
Barberà del Vallès (un 4/8 )
Guissona (un 4/8 )
Manresa (un 4/8 )
Vic (un 4/8 )
Vilafranca del Penedès (un 4/8 )

un cap de setmana normal i corrent

kaiser — Wed, 24 Jun 2009 19:24:33 +0000

Divendres 19, surto de la feina tard, a dos quarts de quatre, arribo a casa, dino i a un quart de cinc arriben l’Abel i el Sergi. Avui toca recollir coses per la Cursa dels Templers per tot Lleida. Carreguem dos cotxes amb el material que tinc, casa meua és el primer punt de la gimcana. Segon punt, l’oficina de turisme, a recollir bosses, contra rellotge perquè la portera d’un hotel no ens deixa aparcar, recollim el material mentre ella avisa a la grua. Seguim, no ha passat res! Pugem a Gardeny a descarregar perquè els cotxes ja estan plens.

Tercera parada, la cocacola del polígon, a recollir peanes per als punts quilomètrics. Ens costa trobar el lloc, i després d’arribar-hi ens porten a un altre magatzem, perdem molt de temps. Tenim mitja horeta per passar per l’associació de veïns de Balàfia a buscar plafons, caballets, etc., en aquests moments ja anem contra rellotge, perquè estan a punt de tancar el castell de Gardeny. Però hi arribem a temps!

Un cop descarregats els cotxes, me n’adono que tinc un quart d’hora per anar a una patxanga futbolera a Can Rúbies. Mentre hi arribo, em pregunto si realment calia omplir aquesta hora lliure que tenia en tot el cap de setmana… però mentre divago ja estic amb les mitges posades i perdent pilotes a tot drap. A un quart de nou marxem el Samuel i jo perquè és divendres i tenim assaig.

Assaig potent, molta gent, motivada per l’actuació a Reus. Quatre de set net casi sencer, molt treballat. L’endemà el quatre de vuit ha de tirar amunt. També una gran prova de folre. Entrepà, cervesa i a dormir a quarts de dos.

Dissabte sona el despertador a quarts de nou, agafo el cotxe gran i li trec els seients. Recullo a l’Abel, la Montse ens guia fins a Butsènit d’Urgell, a la Noguera, on ens espera l’Albert i 480 litres de caldo… sembla mentida però ens hi caben. La carrosseria casi toca a terra. De tornada parem a Térmens on ens permetem el luxe del dia: un entrepà de llonganissa per treure’s el barret. El lloc, El Paradís del Masover, el coneixia perquè hi vam fer el sopar després del partit de futbol anual contra l’empresa Voltes (4-4). Descarreguem els caldos a Gardeny, i prenem contacte amb les fantàstiques samarretes que regalem enguany a la cursa.

L’entrepà de Térmens em permet estalivar-me el dinar i em llenço a fer una bona migdiada, necessària ja que a la tarda tinc molta feina a fer… A les cinc em recull l’Óscar amb els Marcs i fem via cap a Reus. Ja hi tornem a ser, la mateixa plaça, la mateixa cafeteria, ronda de nesteas tradicional (jo aquarius) i cap a plaça, que avui toca quatre de vuit. Comencen els Xiquets de Reus, quatre de vuit molt lleig, es deforma per tot arreu, desmunten però cau quan ja havien defensat lo indefensable. Mal presagi, però ens toca a nosaltres, i també obrim de quatre de vuit. Amb els segons posats, la frase del Samuel és ben clara “No us moveu ni un mil·límetre! Terços, dalt, i amunt!”. Amb decisió. Efectivament, em miro les agulles, les agulles em miren, i estan molt bé. Ja estem els terços posats. “Bé? Bé! Amunt!” Sonen gralles. I fins a l’aleta gaudim d’un quatre de vuit fantàstic, jo voldria dir el millor: quadrat, ràpid, sense patir. Aleta, ja tenim el primer! A la baixada es deforma, dos rengles s’ajunten i les altres dos encara més. Però la pujada ha anat tan bé que tots sabem que hi ha corda per estona i que val més mantenir la posició xunga, serrant les dents fins que baixin, que no mirar de corregir lo incorregible. Es descarrega, amb gran sabor de boca. Hem obert valents i hem acomplert.

Ja podriem tornar a casa, però encara ens queda una torre de set i un cinc de set perfectes. La Jove de Tarragona ens regala un tres de vuit seeeeensacional, de llibre, magnífic. I els Xiquets de Reus, bravo, descarreguen el quatre de vuit a la tercera, una mostra de perseverança i fe, de lluita i convicció, tal com va dir el seu cap de colla “una mostra del que vam arribar a ser”.

Entrepà, i cap a Lleida falta gent. Encara em queda imprimir uns llistats i uns cartells, evidentment l’últim dia a quarts d’una del matí i la impressora no té tinta. I l’altra impressora té poca tinta. Evidentment. Però aguanta amb la poca tinta que té i s’acaba la feina. La feina i el temps, són les 2, el despertador sona a les 5, he dormit tres hores.

Carrego el cotxe amb llistats, 844 dorsals, uns 700 xips, un rotllo de paper d’embalar que pesa un mort (però que ja estic acostumat a portar a altres esdeveniments Km0), la meua roba de córrer i cap a Gardeny. Arribo una mica tard, dos quarts de set, i un bon grupet de Km0′s ja està treballant a tot drap. El sol acaba de sortir però no hi ha gaira llum, tot i això, els voluntaris amb la samarreta groc llampant destaquen entre la penombra, amunt i avall, portant tanques, bosses, fent cadenes per traslladar material. Semblen lemmings, o barrufets, l’escena és surrealista…

Em faig un tall amb una caixa de cartró que em fa veure les estrelles i renegar. Toca carregar la resta del matí vigilant de no deixar sang per tot arreu.

Pengem el llistat d’inscrits i els cartells que indicaran les files on han d’anar els atletes. Són les vuit i ja tinc l’equip d’entrega de dorsals preparat i esperant. Fins llavors no m’atreveixo a portar els dorsals i els xips del cotxe. Reparteixo els dorsals en quatre taules, amb els llistats. A la dreta, els xips, i a l’extrema dreta, jo i les incidències, i un company de luxe, el Juanjo Garra, a qui admiro profundament, per donar-me un cop de mà amb la seua diplomàcia i seguretat. A l’altre costat tinc a l’Emili de Borges, d’enorme ajuda. Súper orgullós de tot l’equip.

La veritat és que tot va molt bé, però els nervis hi són. És gairebé l’hora i m’hauria d’anar posant a la sortida, falto jo per recollir el dorsal! Casumdena, me’l podria haver posat la nit abans! Doncs au, sense escalfar ni estirar ni res sona el tret de sortida. Tinc per endavant 50’27″ de córrer per Lleida amb el luxe absolut de gaudir dels carrers sense cotxes i envoltat d’amics. 50 minuts per treure’m l’estrés.

Els nebots, protagonistes del km 7,5.

Descarrega el track (GPX)

Després, el baixón de la post-cursa, beure, entrepà, comentar la jugada, i recollir una mica. Passo per casa a dutxar-me, vermut al Blasi i dinar al local dels Castellers amb organtizadors i voluntaris. Relax absolut.

En resum, un cap de setmana normal i corrent. Per què no poden ser tots així?

(Gràcies a l’Aureli i al Sergi per les fotos que he agafat sense permís)

reboot

kaiser — Sun, 10 May 2009 18:17:36 +0000

Doncs avui no ha anat bé, no hem caigut però tot i descartar el 4 de 8 i la torre de 7, ni tan sols hem pogut amb el 5 de 7. Sovint, quan l’ordinador va malament i fa coses rares cal reiniciar el sistema i les coses es solucionen. Doncs vinga: reboot . . .

Hem vist que la canalla es recolza físicament i moralment en una sola persona, la seua absència ens ha impossibilitat fer els 3 castells que teníem en programa. Això és un error estratègic, perquè tenim canalla suficient en nombre i amb un gran potencial. Doncs toca solucionar-ho: hem de fer que els altres dosos es posin les piles i prenguin confiança en ells mateixos. Hem d’aprofitar la situació en què ens trobem i donar una empenta a aquests dosos que tenen l’oportunitat d’entrar a la titularitat, i al mateix temps aprofitar-ho per renovar la canalla. Perquè el que ens ha passat avui no ho podem oblidar, no podem recuperar a aquesta castellera i dir que tot està solucionat. La renovació és necessària, i imminent.

Avui ja hem començat a veure novetats interessants a la canalla: una aixecadora nova que sembla que ho hagi fet tota la vida, i que si tot va bé farà molts castells de vuit aquesta temporada. Una altra aixecadora ha fet la seua primera aleta com a enxaneta. No hi ha res més satisfactori als castells que veure com la canalla evoluciona: d’aixecador a enxaneta, d’enxaneta a dosos, de dosos a quints…

Avui tocava insuflar confiança a la canalla, per això els castells han pujat reforçats, semblaven troncs d’altres temporades. Jo crec que ho hem aconseguit. És molt bonic fer “castells tècnics”, és a dir, molt lleugers, però avui s’ha cridat a la cavalleria per a fer castells senzills, però de llibre. I així ho hem fet.

La colla i el públic no han fallat: divendres l’assaig feia goig i avui a plaça no s’hi cabia, almenys fins a les 2. La colla i la ciutat volen castells grossos. Però un castell de vuit no s’ha vist mai al maig, almenys fins ara, per alguna cosa serà. Per ser una gran colla hem de saber ser humils, i després de l’actuació d’avui la reacció ha de ser omplir el local i tornar a fer assaigs espectaculars com el de divendres 24 d’abril. També es veuen cares noves als assaigs, i la festa major ha fet la seua funció de retornar cares conegudes a l’assaig. La colla, malgrat tot, segueix engrescant.

Hem de recomençar, i fer-ho amb més ganes. Estic convençut que ho aconseguirem i que aviat farem castells de 8 amb aquesta canalla nova tan bona que tenim. El moment, lluny de ser crític, és interessantíssim. Aprofitem el moment i així gaudirem millor el fruit quan arribi.

I love this game.

on són els castellers de lleida?

kaiser — Sun, 30 Nov 2008 20:22:45 +0000

No ho entenc, marxo tres dies del país i quan torno mireu què em trobo. O millor dit, què no em trobo. A l’article del diari Avui que fa el resum de la temporada no hi surten els Castellers de Lleida.No hi surt la novena millor colla de l’any, segons el rànking del mateix diari. No hi surt la colla que ha quedat setena al Concurs de Tarragona. No hi surt la colla que en un sol any ha estrenat dos castells de l’envergadura de la torre de vuit amb folre (4 vegades, zero llenyes el primer any, cosa que no ha fet MAI NINGÚ) i el pilar de 7 amb folre (un castell que, no gaires anys enrera, es veia en ocasions EXCEPCIONALS). No hi surt la colla que, allà on va, és felicitada repetidament per la seua seriositat, pel gran nombre de camises que desplaça, i per oferir SEMPRE els màxims castells de què és capaç en cada moment. No hi surt la segona colla revelació de la temporada, després d’uns immensos Castellers de Sants (a qui, per cert, dedica dos miserables línies al final de tot).

Nosaltres ja estem acostumats a que els nostres èxits apareguin al final de l’article de l’Avui, com a anècdota simpàtica de la jornada, o sovint ni això. Com si ja no fos notícia una tripleta de 8 dels Castellers de Lleida. Hem de seguir sentint l’excusa que no hi ha prou espai per a totes les colles? Llavors com és que altres mitjans sí que ens dediquen l’espai que ens mereixem?

Simplement, segons el diari Avui, els Castellers de Lleida no existeixen. No han fet res destacable el 2008.

Potser segons el Joan Beumala, el món casteller seguiria igual sense els Castellers de Lleida. O potser el món casteller seria un lloc millor si el Joan Beumala es dediqués a una altra cosa.

lleida al cim

kaiser — Wed, 08 Oct 2008 08:25:22 +0000

Curiosa coincidència, la dels diaris de Lleida Segre i La Mañana, de posar junts als Castellers i al Juanjo Garra com a protagonistes del diumenge 5 d’octubre. M’encanta l’associació d’idees.

La repercussió de la setmana fantàstica dels Castellers (aconseguint 7 castells de 8 pisos en una setmana!) ha sigut unànime en la premsa de fora Lleida, que s’han desfet en elogis cap a la que podria ser la colla revelació de la temporada, amb el permís dels Castellers de Sants, COLLA DE NOU.

En canvi, a Lleida encara passem desapercebuts, com si els castells fóssin una cosa que no és d’aquí, i la premsa local necessita una espenteta de tant en tant. Per això mateix encara sobta més que ambdós diaris hagin posat al President i al Cap de Colla (en representació de la resta) en aquestes seccions destacades.

Però parlem del Juanjo. Vaig tenir el privilegi de córrer uns quants quilòmetres amb ell el dia abans de marxar a l’Himalaia, moments que vaig aprofitar per a que em fes cinc cèntims de l’expedició. Després vaig poder seguir l’ascens gràcies al bloc que ell mateix anava actualitzant (Gran iniciativa!).

La trajectòria del Juanjo i la dels Castellers han tingut felices coincidències. A més de fer el cim del Manaslu el mateix dia de la primera torre de vuit amb folre, va coronar l’Everest poques setmanes abans del nostre primer quatre de vuit. Amb motiu d’aquella efemèride, al novembre del 2000 els Castellers vam convidar al Juanjo a fer una xerrada sobre les vivències de l’expedició al cim del món. Va fer una reflexió que m’ha marcat profundament des de llavors, més o menys va equiparar coronar l’Everest amb fer un 4 de 8, va dir una cosa així:

Jo he pujat a l’Everest i vosaltres heu fet el 4 de 8, l’important és no quedar-se tancat a casa, fer alguna cosa de la qual et sentis orgullós.

La idea és que ben poca gent al món té l’oportunitat i la capacitat de fer un 8000, però tothom té a l’abast l’oportunitat de participar en iniciatives, projectes, comunitats que a base de granets de sorra al final aconsegueixen un gran impacte, un gran èxit.