Divendres passat els pares i jo vam passar el dia voltant per la Segarra, l’Urgell i la Noguera, en un tour mig improvisat que va resultar sensacional. En total van sortir uns 200km en cotxe.
Vam començar a Tàrrega, on jo hi tenia una reunió. Mentrestant ma mare visitava unes amigues de la infantesa amb qui es va posar al dia. Fins al migdia vam estar passejant pel centre històric badant davant de cases pairals i palaus, com aquest dels marquesos de Floresta que s’assembla molt a la Paeria de Lleida:
Vam dinar a Guissona (festival!). El paisatge de la Segarra és típicament groc i marró, però durant unes setmanes l’any (aquests dies que estem ara) es mostra d’una verdor intensa.
Després de dinar vam apropar-nos a Montfalcó Murallat, un poblet del qual havíem sentit a parlar però no hi havíem estat mai. Espectacular, és com un parc temàtic del romànic, és una vila del s.XI formada per 15 cases compactes al voltant d’una plaça que juntes fan una fortalesa. S’hi pot copsar la vida medieval en racons com el forn de pa comunal, en llibres com els Pilars de la Terra en parlen. Podeu trobar moltes imatges de la vila a google.
Des de Montfalcó Murallat es veia el cimbori de Sant Ramon i ens hi vam apropar. Aquest santuari sempre m’ha cridat l’atenció i es veu imponent des de l’Eix Transversal. Vam veure l’església per dins i després vam intentar donar la volta al claustre per fora, a veure si hi podíem entrar d’alguna manera. Vam trucar a una porta i ens hi van deixar passar, però no només vam veure el claustre.
Vam passar a una sala on s’hi exposaven enormes llibres de pergamí, i a la següent sala les parets estaven plenes d’exvots. Però no eren exvots tètrics com els que havia vist fins llavors (cames i braços de plàstic, que també en tenen però són en una altra sala que no vam veure) sinó que eren petites pintures descrivint les escenes per les quals donaven gràcies. Gràcies per la curació d’una malaltia, gràcies per la curació d’una ferida de guerra, fins i tot les més antigues donaven gràcies pel salvament d’animals, que eren d’extrema importància en temps medievals.
Googlejant per trobar fotos de Sant Ramon he trobat aquest petit reportatge.
Fa uns anys els Castellers de Lleida hi vam anar a actuar, i si no recordo malament, vam dinar al claustre.
Després vam agafar el camí per anar a Montgai on hi tenia una altra reunió. Però ens vam desviar per anar al pilar d’Almenara, entre Agramunt i Tornabous. El pilar d’Almenara és una torre de guaita cilíndrica d’uns 15m d’alçada que es veu des de molts quilòmetres de distància. S’hi van instal·lar escales exteriors i interiors que permeten l’accés fins dalt i una vista única.
A Montgai vam descansar, sense rumb pels carrers i fent un gelat al bar del casal mentre esperava la segona reunió del dia. Possiblement, si ho haguéssim volgut planificar, no hauria sortit tan bé el dia.
Aquest és un resum del recorregut que vam fer
Bona zona per fer una dilatada excursió, sí senyor! La conec en part perquè no m’agafa gaire lluny des de Manresa i amb la dona hi hem fe alguna que altra escapada. Per a la gent com nosaltres, que fugim de les grans masses, és una sort que no sigui gaire valorada pels turistes en general. La tranquil.litat és un valor o intangible molt preuat avui dia.
Salutacions i encantat d’haver-te retrobat a Cervera.
Un plaer Joan Carles!
Salutacions i fins la porpera!