Festa major, concurs, pont, refredat, tot ajuda quan es tracta de perdre el control de la rutina, ja sigui perquè una activitat pren protagonisme i la resta no importa, o perquè el cos no acompanya a la ment quan tens uns entrenaments planificats i arriba un altre refredat. Perquè la rutina és control. Necessito tornar a prendre el control de diferents aspectes de la meua vida. És curiós, perquè en diferents àmbits em trobo que ha arribat el moment de triar entre fer una fugida endavant, o deixar-ho córrer. O tot o res. I si he arribat a aquest punt és perquè em falta ordre. I el contrari d’ordre és el caos.
Pel que fa al running, m’enfronto a la meua quarta marató, amb el risc de perdre-li el respecte. Bah, una més. Ja no és la primera, la de la il·lusió per la novetat. Ni la segona, la de demostrar que es pot repetir la gesta. Ni la tercera, la de fer una preparació amb el màxim de seny. La quarta no pot ser la de “Ah, vaig un cap de setmana a Flòrencia, i entre altres coses diumenge faré la marató”. No, els que em coneixeu sabeu que això no em passarà.
Però només queden 7 setmanes comptant aquesta. Estem a l’equador del pla d’entrenament. Cal que miri enrere per veure què he fet, i veig que em va costar molt arrencar, que com a molt he entrenat 3 dies a la setmana quan en volia fer 4. Que he fet poca qualitat (una sessió de pujades, una de sèries i una competició, Térmens) i que només he fet una sessió de més de 10km. A partir d’aquí he de prendre consciència i redefinir l’entrenament.
No aniré a fer cap marca a Florència: es tracta de córrer els 42km dignament. Per tant he d’agafar fondo, no m’importa no fer qualitat. A partir d’ara he de sortir dia si, dia no, a córrer i sumar quilòmetres. Impossible fer la mitja de Mollerussa, diumenge vinent (llàstima, un any que no coincideix amb cap actuació castellera). No sé si puc fer cap competició fins a la marató, però no m’importa. També veig bastant complicat seguir el ritme dels companys, però jo aniré a la meua bola. Com sempre.
Vinga, som-hi. Aquest vespre novetat, sessió d’spinning. M’anirà bé perquè si encara no estic en condicions puc parar i anar a la dutxa. A més no m’he de preocupar per la pluja.
O tot o res. Si puc triar, prefereixo tot.
Actualització: l’spinning va anar molt i molt bé. I m’acabo d’inscriure a Mollerussa però no a fer la mitja sinó la de 7 km.
Venga Kaiser, 7 setmanes semblen poques, potser ho son per algu que s’enfronta a la marato per primera vegada, pero tu ja saps el pa que s’hi dona. Reconduir els teus objectius em sembla una decisio mes que encertada i sortir a gaudir-la la eleccio definitiva. No tinc cap dubte que te’n sortiras i que ens ho explicaras.
Recordo que a la primera marato que vaig fer varem compartir tot el cap de setmana. Encara no t’hi veies en cor pero en els teus ulls s’intuia un desig, que un any mes tard es va complir. I ara, ves per on, ja correras la quarta. Voler es poder Kaiser. Anims i a gaudir al maxim a Florencia!
Una abraçada company!
Salut i kms
Merci Arnau!
A veure si vaig agafant constància (és la clau). De moment, ahir 17km moooolt suaus, bones sensacions. Demà a saludar a la gent a Mollerussa.
Salut!
Tot o rés? Amosombre!
Kaos? Tu que saps de caos? Sense fills ni dona megaocupada… Vine a casa i no t’ ho explico.
Tenim pendents algunes saunes i petar la xerrada (més jo que tu, pero van ficar torns amb sensors dactilars i la cosa ja no és lo que va ser.
Jo ja surto i voldria sortir amb vos. Sols que diumenge… tinc un petit triatló : )
La 4ª! Recordo els primers cops que vaig correr amb tu i la teva calma. Mai hauria dit que 4. I ja veus.
Doncs… gaudeix. I no triguis tant a actualitzar, que el teu blog no es xungo!
Enric!
Ja t’explicaré si sobrevisc a aquesta setmana, que només he passat per casa per dormir… i encara queda el cap de setmana!
Xerrem