A dos dies de la marató de Barcelona encara no he pogut parlar d’aquesta fantàstica cursa. Una setmana després de fer MP en mitja marató vaig aprofitar el bon punt de forma per fer marca personal també en 10.000m a Balaguer. (46’37″)
La mitja de Balaguer la vaig fer fa dos anys, en una cursa que vaig gaudir molt acompanyat de l’Adolfo i l’Homedferro. Entenc que hi pot haver gent que trobi el circuit avorrit (carretera fins a Sant Llorenç de Montgai i tornar) però personalment a mi m’agrada molt, amb vistes constants al Montsec. Enguany, després de fer la mitja de Barcelona, decideixo inscriure’m a la cursa de 10.000m, perquè la marató ja és molt aprop.
Sortim junts un bonic grupet de Km0′s: Homedferro, Sime, Mach3, Jordi i jo, i anem tirant cap a Gerb a un còmode ritme constant just per sota de 5′/km. Aquest ritme és degut a que els companys estan fent la mitja marató, i no es volen cremar a pocs dies de Barcelona. A mi, ja em va bé.
A Gerb ens acomiadem i fem mitja volta el Mach3 i jo, i ràpidament elevem el ritme fins a 4’28″/km. Quan anem pel quilòmetre 8 faig un petit càlcul i veig que apretant una mica puc arribar en 47′. Ens ajudem l’un a l’altre per tal de mantenir el ritme, i superem les dos pujades més importants sense gaire esforç. En arribar a Balaguer, que fa baixada, em distancio una mica. Entro al camp de futbol, on hi donem mitja volta abans de creuar l’arc d’arribada, amb un temps que per mi és de ciència ficció. Just després entra el Mach3. La meua marca anterior: Templers 2008 (49’30″). No he estat gaire afortunat amb els deumils darrerament.
Sens dubte, la clau d’aquesta cursa ha sigut fer-la progressivament. Els cinc primers quilòmetres a 5′/km m’han permès anar molt ràpid durant la segona meitat. Si hagués anat ràpid des del principi, segur que no hagués fet aquest temps.
Vaig gaudir molt de la post-cursa: sessió de massatge, dutxa, comentar la jugada amb els companys, i sobretot, el magnífic dinar anual Km0 Ponent, que es va acabar sortejant un fabulós pernil que se’l va endur… el menda lerenda!
A dos setmanes de la marató, les millors sensacions possibles.
Mil gràcies per les fotos de l’Aureli. Vegeu-ne més aquí.
