mitja de barcelona: la cursa perfecta

Que sí, que fa dies que no escric, i avui ja porto dos entrades. És que han sigut unes setmanes molt intenses a la feina i avui descanso una estona. Havia de parlar sí o sí de la Mitja Marató de Barcelona.

Per fi he baixat de 1h45′, després del gran resultat a la Mitja del Vendrell, l’octubre passat (1h46’13″), la de Barcelona és molt més plana, i l’any passat ja hi vaig fer MP (1h51’23″, què lluny que queda ara!), és una cursa on m’hi trobo molt a gust. Finalment s’atura el crono a 1h44’15″, i les sensacions immillorables.

Descarrega el track (GPX)

Gràcies a que l’Agulletaman ens va retirar els dorsals el dia abans, vam poder sortir de Lleida una hora més tard del previst, i a les 6:30 l’Homedferro, el Ton, el JMolins i jo sortim cap a la capital. Abans d’arribar ja veiem que cauen… flocs de neu!! Brrrrr… estem a 1º.

Molta gent, gairebé 5000 participants, i fem la sortida lentament en diverses fases segons la marca prevista. Els primers quilòmetres resulten els més lents. En realitat, es tracta de la primera cursa purament progressiva que faig. Diuen que les curses s’haurien de fer així, augmentant progressivament el ritme, simplement encara no havia sigut capaç de posar-ho en pràctica.

Els darrers quilòmetres són els més ràpids. En realitat, la dada més destacable és que els últims 10km els vaig fer en aproximadament 47′, cosa increïble perquè jo mai havia baixat de 49′ en un deu mil. (com que aquesta entrada l’escric nou dies després, ja sé que a la cursa de Balaguer es confirma aquesta dada, aviat faré la crònica dels fantàstics 46’37″ que hi vaig aconseguir).

Tota la cursa vaig tenir la sensació de poder anar una mica més ràpid, i així anaven passant els quilòmetres, apretant una mica més. En la recta final (uns 100m passant sota l’arc del Triomf) una descàrrega d’adrenalina em fa arribar a un ritme inferior a 3′/km.

“una mica més ràpid, una mica més…” (vegeu aquí més fotos de l’Assumpta)

En realitat les baixes temperatures no van molestar un cop començada la cursa, i gairebé tots els companys Km0 hi vam fer marca. Enhorabona! Infinites gràcies als voluntaris, aquests sí que van passar fred, perquè estaven quiets.

Una bona estirada d’orelles als múltiples retalladors! Si volen fer trampa és el seu problema, però que no molestin als que ho fem bé! Empentes, tallades de trajectòria, un desastre.

A tres setmanes per la marató, les millors sensacions possibles.

Vegeu-ne aquí les classificacions.