Després de la marató de Donostia no es pot dir que hagi sigut constant precisament: vaig estar dos setmanes quasi parat amb mal al peu, i quan tornava a entrenar vaig marxar cinc dies a Alemanya. El resultat d’això és que les tres últimes setmanes he acumulat només una trentena de quilòmetres setmanals, mentre que els companys d’entrenament n’han fet ben bé el doble.
El Sime i l’Homedferro, després d’una tardor sense marató i d’un estiu amb lesions diverses, s’han agafat aquest entrenament amb ganes i se’ls veu molt forts, jo crec que tenen el sub3h30′ a l’abast. L’Alexvica ahir em deia que es veu capaç de lluitar per aquest temps, també. Realment, qui no corre, vola! Em costarà trobar un Km0 que vulgui fer més de 3h30′…
Jo (hipotèticament) em continuo veient capaç de fer 3h45′ i no descarto anar a pel 3h40′ si em trobo bé al quilòmetre 30-32, però el 3h30′… només de sentir-ho em fa mal! 42 quilòmetres a 5′/km, buffff!!!
És clar que aquest plantejament no passarà d’això fins que no em posi al dia amb els entrenaments, perquè estic lluny de l’estat de forma que vaig aconseguir a l’octubre. A més, el desembre ha sigut catastròfic pel que fa a l’alimentació torronil. Vaja, que si no em poso les piles, el 3h45′ només quedarà com un bon propòsit de cap d’any!
De moment en tot el mes de desembre només he fet dos entrenaments “de qualitat” (tres si comptem la Sant Silvestre com a entrenament a ritme alegre, 49′ a 5’06″/km). El dia 23 vam fer quinze sèries curtes de 45″, a ritmes que amb prou feines van baixar de 4’30″/km.
Del desembre també cal destacar la impressionant torronada del dia 25 amb 60 atletes de diferents clubs lleidatans! Després de 10km envaint els carrers deserts de Lleida, torrons, cava i cafè al local dels Castellers.
Ahir vaig fer la primera tirada llarga, 22km amb una impressionant col·lecció de Km0′s. Vaig haver de treure el fetge per poder acabar per sota de 5’30″/km de mitjana. Sort que estava mentalitzat per patir.
Aquesta setmana que comença avui hauria de ser la bona, la que començo a seguir els entrenaments al peu de la lletra, si no ja no em posaré al dia. És la sisena setmana, en queden vuit. La planificació és variada: pujades, fartlek i sèries de 10′. Em convé fer pujades: es pateix molt, però es guanya molt. El fartlek és molt dur, però molt gratificant si surt bé. No crec que millori el darrer que vaig fer, però ho intentarem.
Josep, Bon any!!!
Si et quedes més tranquil jo la setmana passada vaig fer 30kms, i no en la tirada llarga sino en els set dies. Crec que l’important és la motivació i fer lo que es pot i a disfrutar….els primers no arribarem així que a passar-s’ho bé.
Per cert el mapa amb la ruta que vau fer dius que només son 22kms??? vols dir que no son més.
Salut
Bon any Santi!
Ja veus que és hora que tots ens posem les piles! (cadascú al seu nivell…)
Ahir 22 quilometrets, no me’n regalis més dels que vaig fer