comparacions útils

En aquests dies que em torno a enganxar seriosament al pla d’entrenament, em va molt bé comparar les sessions que faig amb les que vaig fer la tardor passada de cara a Donostia, per veure si estic molt lluny i si vaig recuperant el fons.

Per exemple, les sèries de dimecres (4×2000m), que van anar, diguem, de més a menys, comparades amb les del 7 d’octubre fan una altra cara:

A l’octubre la cosa va anar tan justa que ni tan sols vaig poder fer la quarta sèrie:

3a: 4′55″/km i encara! Anava molt lent però vaig veure que no faria una quarta sèrie i em vaig acabar de petar per baixar de 5′.

Avui toca una sessió diferent, sèries explosives de 80″! Però al rellegir l’article que vaig penjar el 15 d’octubre he recordat que aquella sessió em va deixar tocat:

M’ho vaig passar força bé, van sortir a uns 13″, això vol dir que les vam fer a un ritme de… la friolera de 2′40″/km!!!! A ritme de rècord del món (de marató, és clar!). Des de llavors tinc una sobrecàrrega al darrere de la cuixa.

L’Alexvica també em va recordar que va patir molt els dies després d’aquesta sessió, i que la següent mitja que va fer, la del Somontano, no li va anar gaire bé. Per tot això, com que diumenge vaig a fer la mitja de Terrassa, he decidit saltar-me aquesta sessió i descansar 3 dies abans de la cursa. No és que hi tingui gaires expectatives: dubto molt que pugui arribar a la meua MP 1h46′, però la voldria fer còmodament com un rodatge ràpid.