Comentaris a: m+3: el que no et mata et fa més fort

Per: kaiser

kaiser — Wed, 09 Dec 2009 12:16:39 +0000

Homednegre: Les lesions es passen i de curses sempre n’hi ha. Tot arriba, la marató també, ja ho veuràs!
Santi: Totalment d’acord!
Flo: El millor de tot plegat és sentir-se més a prop amb els que han passat per aquesta experiència.

Per: òscar flo

òscar flo — Wed, 09 Dec 2009 11:37:07 +0000

Esperava amb ganes aquesta crònica, ja era hora!!! Enhorabona crack!!! M’identifico amb moltes coses de les que et van passar amb el que vaig patir a Saragossa. Amb el temps l’amargor s’esvaeix i només queda bon sabor de boca, i molt bo, per cert.
Una abraçada i a veure si ens veiem aviat!!!

Per: Santi Millan

Santi Millan — Sat, 05 Dec 2009 18:44:50 +0000

Felicitats per la victoria!!!
Lluitar contra els propis límits i superar-los és la victoria més gran i que més il·lusió fa.

Salut i kms

Per: Marathon man

Marathon man — Sat, 05 Dec 2009 17:23:42 +0000

Tinc ben clar que si finalment corro una marató, mai li faltaré el respecte.

Per: homednegre

homednegre — Sat, 05 Dec 2009 11:50:04 +0000

Vinga KAISER AMUNT ELS ÀNIMS,Aixó que has fet,el córrer una MARATÓ,esta a l’abast de molt poca gent,tu ets un privilegiat que podrà contar que de moment porta 2 maratons,jo ja et dic d’entrada,que no se si seré capaç de corre’n una,i es que com et vaig comentar el primer dia que vau començar a prepar-la,no em veig psicològicament preparat per córrer 4 hores,aixi que CAMPEON,recorda-hu com una victòria i mai,sobretot mai,com un fracàs,vinga Kaiser a veure si aviat(maleit genoll) podem compartir Km

Per: kaiser

kaiser — Sat, 05 Dec 2009 10:05:40 +0000

Bones Joan Carles,

gràcies per les paraules, aquesta crònica potser és molt dura però només espero que serveixi per recordar que una marató és algo molt gran i que no se li pot perdre mai el respecte. Avui puc dir amb orgull que n’he acabat dos!

Salut!

Per: Joan Carles

Joan Carles — Fri, 04 Dec 2009 16:51:33 +0000

Hola Kaiser, finalment has escrit la teva crònica. Ja en tens una altra al sac que ja és més del que jo he aconseguit en el meu breu CV de curses. Deu ser molt fotut córrer amb rampes, i més quan ja has fet una bona tirada de quilòmetres i saps que encara te’n falten uns quants més. De moment, i per sort, en cap mitja marató he patit rampes ni altres dolors però he vist gent que sí havia de parar i em posava al seu lloc. Admiro la gent que davant les dificultats pot superar-se, ni que sigui per reptes personals a què no ens veiem obligats, sinó que ho fem perquè ens agrada córrer. En situacions com aquesta sempre m’he demanat què faria, si retirar-me o continuar fins el final. De vegades penso que en una marató no val la pena fer l’esforç i forçar la màquina si després t’hi pots quedar (toco fusta!) però després penso també l’esperit de superació pot ajudar a superar barreres com aquesta i aconseguir reptes com el que suposa una marató.
Potser no t’ha sortit una cursa com tu volies però no per això he de deixar de felicitar-te per haver-la fet.
Seguim en contacte i a veure si coincidim en alguna cursa. Crec que al gener tornaré cap a Ponent (potser repetiré Puigverd de Lleida i també m’he mirat la cursa de l’oli de les Borges Blanques).
Fins aviat.