De veritat que no sé per a què serveixen els clàssics si no els tenim com a referència. Per alguna cosa són clàssics, perquè ens ensenyen alguna cosa que sempre és vàlida.
La diputada de CIU Meritxell Bonet va qüestionar al Parlament si el Manel Fuentes podia agafar una feina en un xou d’Antena 3 alhora que dirigeix i presenta el Matí de Catalunya Ràdio. Va preguntar si seguiria tenint credibilitat i si les dos feines són compatibles.
El Fuentes li contesta que ja fa molts anys que fa xous d’entreteniment i que això no va ser problema per a que la CCMA l’escollís per portar el Matí.
De la rèplica de la Bonet en vull destacar precisament el que omet:
Darrerament s’ha publicitat un anunci d’El matí de Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes que, entre altres paraules, diu “rigor, servei, referència, informació”. Precisament pensant en això plantejava a la comissió de control (…) si ajudava a la imatge de rigor, servei, referència i informació (imatge que el presentador d’El matí de Catalunya Ràdio vol i ha de donar), el fet que el seu presentador presenti un programa com Pánico en el plató.
Per què obviar que en aquest anunci, la primera paraula que apareix després d’informació és entreteniment?
La Bonet també diu que Catalunya Ràdio ha perdut grans professionals i molta audiència en els últims anys fruit d’una mala gestió “culminat amb la marxa de l’Antoni Bassas com a presentador d’El matí de Catalunya Ràdio“. Curiós que en aquesta polèmica tregui el nom del Bassas, quan precisament l’humor era un dels pilars del seu programa, i sempre va defensar el rigor i l’entreteniment.
L’humor, la sàtira, la ironia, ens ajuden a entendre el món. Un sol acudit gràfic en un diari ens pot dir moltes més coses que una infumable sessió parlamentària plena de paràgrafs buits i mitges veritats. Ens ho explica molt bé Umberto Eco en el seu gran clàssic El Nom de la Rosa, on es fa una defensa de la sàtira com a senyera de la llibertat.
Jo en trec dos conclusions: la primera és que a la Bonet (i a quants polítics més?) no li interessa que es diguin les coses sense embuts. Amb gràcia i amb paraules planeres les coses arriben a més gent. La segona és que a la Bonet li costa d’entendre que un professional de la comunicació sigui capaç de tenir més d’un espai i més d’un registre. No serà que està envoltada de personal ineficient i monolític?
Per què hem de seguir defensant coses que ja estan discutides? Què tal si (re)llegim alguns clàssics i ens estalviem temps i tinta?
Actualització: ahir dilluns el Fuentes va dir que aquesta temporada no faria televisió, “per evitar que ningú pogués posar sota sospita el programa”.