les sèries de la meua vida

La setmana del 5 d’octubre només van sortir 33 quilòmetres, perquè dissabte 10 em vaig saltar la tirada llarga i vaig fer un parèntesi de tres dies a la Cerdanya. Això demostra que no cal planificar els descansos, perquè entre vacances, lesions, refredats, compromisos, castells, feina i indisposicions, prou parades fem ja.

Dilluns 5 44min suaus a 5’45″ (7,6km)

Dimecres 7 havíem de fer 4 sèries de 2000m però la cosa no va anar gaire bé:
1a: 4’47″/km
2a: 4’47″/km
3a: 4’55″/km i encara! Anava molt lent però vaig veure que no faria una quarta sèrie i em vaig acabar de petar per baixar de 5′.

Divendres 9 vam fer un exercici diferent: vuit sèries explosives de 80m!! M’ho vaig passar força bé, van sortir a uns 13″, això vol dir que les vam fer a un ritme de… la friolera de 2’40″/km!!!! A ritme de rècord del món (de marató, és clar!). Des de llavors tinc una sobrecàrrega al darrere de la cuixa.

—–

La setmana del 12 d’octubre ha començat en dimarts. Vam quedar per fer 6 pujades de 90″ a Gardeny i ja durant l’escalfament vaig notar que no respirava còmodament. Un xute de ventolín hagués anat molt bé. Sí, vaig fer les sèries, però patint molt, i de pulmons, no de cames. Les pujades les vaig fer a aquests ritmes:

1a: no la vaig cronometrar bé
2a: 5’01″/km
3a: 5’10″/km
4a: 5’18″/km
5a: 5’04″/km
6a: 4’38″/km, amb la motivació extra de ser l’última…

Finalment, avui dimecres 14 tocaven tres sèries de 3000m, i vist com van anar les 4x2000m de la setmana passada, no ho tenia gaire clar. A més, feia poc que havia dinat i tenia el menjar a la gola. Arribo tard… tot en contra!

Però han sortit les sèries de la meua vida! M’ho haguessin dit al matí i no ho hagués cregut:

1a: 4’53″/km, bastant lenta, a la defensiva, ja que a priori no donava un duro per l’entrenament d’avui. Però ens hem trobat molt còmodes i el Samuel i jo hem vist que ho podíem fer millor.
2a: 4’39″/km, guau! Aguantant a 4’30″ tant com hem pogut, s’ha fet llarga però controlada! Increïble!
3a: 4’43″/km, per l’estil de la segona, intentant dominar el cansament.

Realment avui m’he trobat molt àgil, i a diferència de l’entrenament per Barcelona del gener i febrer, sembla que els resultats són visibles. La qual cosa ajuda molt ja que estem fent les setmanes més dures de la planificació, i notar que l’entrenament dóna fruit és una motivació molt forta.

…i ja tenim allotjament a Donostia! Gràcies Àlex!