Més quilòmetres i més castells!
Dissabte vam sortir el Samuel, el Lluís i jo a fer una tirada llarga de 24 quilòmetres. No vam anar al ritme de l’anterior tirada, ni em vaig trobar tan sobrat, però la setmana va ser molt exigent (divendres vam fer 20 sèries curtes de 45 segons i això es va notar moltíssim). Vam voler descobrir nous camins per l’horta de Lleida, concretament continuar el canal de Pinyana cap a l’oest fins a Butsènit, i sobre la marxa vam haver de modificar el recorregut per culpa dels gossos que no deixaven de sortir de cada torre. Tot i això vam poder fer la major part del circuit previst i vam acabar fent 23 quilòmetres. En total, aquesta setmana m’han sortit 63km.
Darrerament els gossos (o més ben dit, el comportament incívic dels seus amos) s’estan convertint en un problema per a nosaltres els corredors. Ja sé que és un tema cíclic, i que segurament cap dels responsables es passarà per aquest bloc a recollir la queixa, però queda reflectit per a futura referència. Dissabte en alguns moments vam arribar a patir per la nostra integritat física amb l’agressivitat d’uns animals instintivament defensius amb el seu territori, però que estaven lliures i “exercint” en camins públics. I ahir dilluns, dos cadells (sí sí, dos en un sol dia) ens van fer entrepussar en posar-se entre les cames, davant de les rialles dels seus amos. No hase falta desir nada mas.
Però tornant a la tirada llarga de dissabte, el moment bonic de la ruta va ser el got d’aigua que ens van donar a l’ermita de Butsènit, això no s’oblida!
Així va quedar el recorregut:
Diumenge, mentre anàvem cap a Barcelona a fer castells, a Mollerussa molts companys feien la mitja marató, amb uns resultats impressionants! En especial destaco l’increïble 1h36′ de l’Àlex i el merescut 1h28′ de l’Arnau. Felicitats, enveja, i motivació a parts iguals!
I finalment, a Barcelona…
“A vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim”. Lo de diumenge no va ser una carambola. Potser vam tenir la sort de cara, però la sort també existeix, i ja feia massa temps que ens acompanyava la mala sort. Però quatre castellassos com aquests no es descarreguen per casualitat. Darrera d’aquesta actuació hi ha molt esforç, molt patiment, molta gent als assaigs, molta fe, i molta il·lusió. Treballar, treballar i treballar. O com deia el cap de colla de Sants: “Dimarts i divendres, dimarts i divendres, dimarts i divendres…!”
De l’actuació de diumenge em quedo amb les cares dels “novatos” que han entrat a la colla enguany, i que són molts. Ells han pogut veure lo molt que s’ha treballat enguany i que de vegades amb això no n’hi ha prou i les coses no surten com un voldria. Però han seguit creient en el projecte i finalment han pogut gaudir d’una mega actuació. Sens dubte el missatge que els ha quedat és que aquí ningú regala res, i que actuacions com la de diumenge no surten perquè sí. I que quan surten… la recompensa és il·limitada!
Queden tres actuacions enormes, tres setmanes, per repetir-ho o afegir-hi alguna cosa més…
