Doncs ja tenim aquí una altra entrada combinada castells+running, em pregunto quanta gent hi ha que comparteixi aquestes dos aficions?
5 de setembre: 9a Cursa de Cervera
Fiasco. Un atac d’asma em fa abandonar al km 6.
6 de setembre: Actuacions a Guissona i a Agramunt
A Guissona diguin el que diguin vam fer algo estratosfèric: remuntar una actuació després d’una llenya de castell de 8 no està a l’abast de qualsevol colla. Obrir plaça i caure en el 4 de 8, quan t’espera un dia llarg amb actuacions matí i tarda, és el pitjor que et pot passar. Vinga va, informe de danys, tres lesionats 
i tirem la torre de 7 per asserenar els ànims. Súper valuós poder tirar un castellàs com és la torre de 7 com a valor segur! Amb la de maldecaps que ens va donar la torre anys enrere!
Amb la torre al sac, es repensa un 4 de 8 amb els canvis obligats per les lesions. Puja fatal, desfigurat i massa obert, però s’ha de descarregar, no hi ha més. I es descarrega!
Al final de l’actuació, el primer intent de pilar de sis de la temporada acaba malament, però no passa res, el tenim i el descarregarem aviat.
A la tarda, a l’estimada plaça d’Agramunt, fem la millor actuació possible en solitari: 2 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb l’agulla, i cap a casa, ha sigut un dia molt llarg.
11 de setembre: 23a Cursa de la Diada a Térmens:
Necessito treure’m l’espina de Cervera. Sé que el perfil de la cursa és molt dur, però tinc al cap que he de baixar de 50 minuts. A partir d’ara, no existeixen els 50 minuts.
Tret de sortida, surto molt enrere i pràcticament camino els primers 20 metres, hi ha molta gent i és molt estret. Perdo uns segons que després em faran falta. Però comencem a córrer pel poble. Només tinc una cosa al cap: si vull baixar de 50 he de regular. Em passen companys, Ícaro, Frenchi, Hache, i per cadascun d’ells tinc ganes d’enganxar-m’hi, però resisteixo la temptació… Faig els primers quilòmetres per sota de 5min/km però no gaire. Passo al Caragol, la llebre de 50, i penso que ja ho tinc a la butxaca, ingenu de mi!
Una paret, un tobogan, i així un darrere l’altre… la segona meitat és més dura. No val la pena pujar a tope, hi ha molt a perdre i poc a guanyar. Em passa el Caragol després de l’avituallament, prefereixo reservar per l’últim quilòmetre. Precisament, la pujada més forta està al final del quilòmetre 9… uf! uf!
L’últim quilòmetre és bestial, estàs rebentat però ho dones tot! Al final de la pujada comença l’asfalt, invitant-te a cremar l’últim cartutxo. Abans d’entrar al poble ja se senten els crits de l’arribada. Al fons veig el globo del Caragol, i els arcs d’arribada (quin és el bo? L’últim, és clar!!!) Una gentada a l’arribada, criden molt perquè coincideix amb la llebre de 50, quina passada! M’imagino que el Caragol va una mica avançat perquè abans de creuar l’arribada s’atura i es gira, i em crida! Vinga vaaaaaaaaaaa!
Per un segon, 49:59, objectiu acomplert, i la llebre fenomenal, 50:00! No sé quan serà el proper 10.000, Podria ser la cursa del Torró d’Argamunt o el memorial Ramon Blanch de Vilanova. Dutxa ràpida i cotxe cap a Tàrrega!
11 de setembre: Actuació a Tàrrega
Arribem a les 12:05 però l’actuació no comença fins 3/4 d’una, quin mal costum! Un bon 5 de 7, una gran torre de 7, i un intranscendent 4 de 7 amb agulla. Després un parell de proves del sudoku 3 de 8, quina serà la combinació guanyadora? Ho sabrem per sant Miquel!
La resta del cap de setmana, panxing, sofing i sobretot, molta calma.
Afotos de l’Aureli, as usual.