Ja fa temps que els meus caps de setmana tenen una gran intensitat. Dissabte mentre esmorzàvem després de l’entrenament, el Quim la va clavar: “hi ha caps de setmana que espero el dilluns per poder descansar!” i és cert, sovint em sento igual, però és un privilegi poder viure tot això, i no ho canvio per res.
Doncs som-hi, “marchando” un altre combinat running+castells!
Dissabte el Quim i l’Imma van convocar un entrenament de pujades i baixades en pista a Sant Guim de Freixenet. De Lleida vam pujar el By Keds, el Gerard, l’Alexvica i jo, quan encara no havia sortit el sol… a Sant Guim ja estava tothom preparat, en total ens vam aplegar 12 corredors i la gossa Oc. Feia airet i uns núvols molt baixos passaven a pocs metres del terra, però només començar a trotar ja se’ns va passar el fred. Espectacular la imatge dels generadors eòlics les pales dels quals no es veien perquè les tapaven els núvols.
Fem unes bones baixades que ens fan imaginar les bones pujades que haurem de fer… en total surten 1033m de desnivell positiu!! Sort que el Quim i l’Imma ens van preparar dos avituallaments d’aigua i barretes energètiques. La veritat és que ens van tractar molt i molt bé, i el circuit és sensacional, 22 quilòmetres per pista ampla enmig del bosc. Jo a l’última pujada ja no donava més de mi, va ser un entrenament molt exigent.
Arribem a Sant Guim i, després de l’ensurt de l’Albertbo i el Baldato, que van prendre el camí equivocat, ens vam regalar un esmorzar èpic a base de pa amb tomàquet i embotits de qualitat, regat amb vi dels Castellers de Lleida (sí, aquella tirada de Baldomà que vam encomanar pel desè aniversari, ara ja estem parlant d’un reserva!) cortesia del Julià i prèssecs de Benavent gentilesa del By Keds. Cafè i cap a Lleida.
En total, la setmana passada (la setmana D – 12) van sortir 61km repartits en quatre dies. Molts quilòmetres i de molta qualitat. La setmana D – 11 s’anticipa més complicada (quatre assaigs i “LA” actuació!!!), ja veurem quants dies puc entrenar.
No em va caldre dinar, sortim a les quatre cap a Vic donant-li voltes al 4 de 8, qualsevol diria que el sisè de la temporada ens havia de donar problemes. Al cotxe, anem pensant en una alineació de circumstàncies. En alguns pisos estava clar qui hi havia d’anar perquè només hi havia aquells quatre. En d’altres pisos, com el de baixos, només n’hi havia tres, cosa que ens va portar a fer un sudoku que a mesura que passaven els minuts s’anava tornant més i més absurd. Finalment la solució arriba per telèfon quan la desesperació ja era palpable.
Arribem a “plaça” (un dels pitjors llocs on hem actuat: terra inclinat al costat d’un carrer molt transitat, amb molt soroll de fons pels concerts del MMVV) i malgrat tot ens trobem una sorpresa agradable: la presència del Luigi i la seua família!
Comença l’actuació, i comença malament ja que som testimonis de la llenya del 4 de 8 dels Marrecs de Salt. No ens hauria de condicionar, però tampoc ens ajuda. Nosaltres també sortim de 4 de 8, agafem el toro per les banyes. Puja ràpid però tremolós, més aviat obert, jo me’l prenc a la defensiva lleugerament flexionat. Es podria haver desmuntat, però el pis de quints estava molt bé de mida, i això es nota perquè quan tot el pes és dalt s’assenta i tenim una aleta plàcida. Com més va, més confiança. En la descarregada un quart és a punt de perdre peus i hem de serrar les dents, però res de l’altre món, ja només queda la baixada de quints. Ja ens hem tret un gran pes de sobre! Però queda molta actuació encara.
La torre de 7, també amb una alineació de circumstàncies, és la més treballada dels últims anys, però tot i els canvis hi ha molta veterania al tronc i es descarrega. Cinc de set de tràmit, lent però bonic.
Finalment anem a pel pilar de 6, malgrat el soroll, els cotxes, els concerts, la inclinació… Si el vam fer a Vic el podem fer a qualsevol lloc! El segon es pren el seu temps per col·locar-se bé les mans de la pinya (és la clau!). Puja tremolós però controlat. L’aleta molt ràpida, però s’ha gastat molta energia durant la carregada i en farà falta per la descarregada. Acaba caient, però déu n’hi do lo lluny que arriba (l’enxaneta a l’esquena de la quart). El descarregarem aviat!
Malgrat la llenya del pilar (sense conseqüències) és una actuació excel·lent, la necessitàvem abans de Sant Miquel. Queden tres assaigs i la sensació és d’haver fet els deures: el 4 de 8 és un valor segur, les proves de folre (tant de torre com de pilar) han sigut excel·lents, sembla que hem trobat la solució al sudoku del 3 de 8 (tenim tres dies per insistir-hi) i ja tenim un pilar de 6 encara que sigui carregat.
Tinc ganes d’assaig. Si els de la setmana passada van ser bons (pilar de 6 amb folre en… DIMARTS! i divendres torre de 7 amb folre!) els d’aquesta setmana han de ser millor encara.
Recordatori d’assaigs:
Dimarts 20:30-22:00
Dijous 21:00-22:30 + entrepans + beguda
Divendres 22:00-??:?? + coca + cava + panera
Local d’assaig: Antic Convent de Santa Clara, c. Lluís Besa 7
Diumenge 12:15 plaça Paeria + Capgrossos de Mataró + Castellers de Sants
Som-hi!!
