Darrerament estic molt patós i he anat per terra dos vegades. Dissabte, baixant de la Transllena vaig patinar amb grava i vaig frenar amb la cama i la mà esquerra, fent-me un bonic i profund tall al palmell. Ahir, fent el primer entrenament de la preparació de la marató de Donostia, vaig entrepussar jo solet i vaig caure pla com un llagosto (com diuen a Mollerussa). Havien de ser 50 minutets i van ser 30, un gran inici de l’entrenament! 
Així em va quedar la cama esquerra, si segueixo així arribaré a Donostia fet un cromo…
