És el moment de fer balanç del mes de gener.
Totals:
- Sessions: 18
- Temps total: 23h53′
- Distància total: 257,5Km
És a dir, que dels 31 dies del mes de gener, n’he passat gairebé un de sencer corrent! Aquest mes he fet rècord absolut de quilometratge, superant els 251,63km de l’últim octubre.
Competicions:
- 17 de gener: Mitja Marató de Terrassa, 1h52′26″
- 31 de gener: Cursa de l’Oli, 50′52″ (MP 10.000m: 49′04″)
De cara al febrer:
- 14 de febrer: Mitja Marató de Barcelona
- 21 de febrer: 10.000m Balaguer (?)
- 28 de febrer: 10.000m Cambrils (?)
Acabem la setmana 8 amb 75,4km, cosa que supera en gairebé 2km el rècord personal aconseguit la setmana del 4 de gener. Suposo que aquest rècord es quedarà aquí, perquè ara com ara no tinc intenció d’entrenar més de quatre dies per setmana. continua llegint pujada al tossal de moradilla
Estem a la setmana 8 de l’entrenament, una setmana molt completa amb sèries curtes, llargues, pujades i una tirada de 24km per acabar-ho de rematar. Jo crec que he començat massa fort la setmana, per mi sortir 4 dies seguits és excessiu (diumenge mitja de Terrassa, dilluns rodada 60′, dimarts sèries curtes, dimecres sèries llargues) i dimecres ho vaig pagar. continua llegint sèries no tan ràpides
Bé, doncs ja hem fet la mitja de Terrassa, ja en tenim una altra al sarró. M’ha semblat molt dura, més que la del Vendrell, i l’he fet sense matar-m’hi gaire en 1h52′. En resum, una rodada de 21km a 5′20″/km. Lo millor de tot plegat, compartir el viatge amb l’Hache! continua llegint de tranquis per terrassa
En aquests dies que em torno a enganxar seriosament al pla d’entrenament, em va molt bé comparar les sessions que faig amb les que vaig fer la tardor passada de cara a Donostia, per veure si estic molt lluny i si vaig recuperant el fons. continua llegint comparacions útils
Avui comença la setmana 7 de la planificació de la marató, ja gairebé passem l’equador. Però en realitat la setmana 6 ha sigut la primera que completo. De fet, a dia 10 de gener ja he fet més quilòmetres que en tot el mes de desembre! continua llegint dos quilòmetres de propina
Aquesta serà la primera setmana que puc seguir l’entrenament al peu de la lletra, toca patir però a poc a poc vaig recuperant el que hauria de ser el meu punt. Encara no estic al nivell que vaig aconseguir la tardor passada però estic en camí. Avui toca descans merescut després de quatre dies consecutius d’entrenament (si comptem la tirada de 22km de diumenge), des del passat octubre que no ho feia. continua llegint lo fartlek
Després de la marató de Donostia no es pot dir que hagi sigut constant precisament: vaig estar dos setmanes quasi parat amb mal al peu, i quan tornava a entrenar vaig marxar cinc dies a Alemanya. El resultat d’això és que les tres últimes setmanes he acumulat només una trentena de quilòmetres setmanals, mentre que els companys d’entrenament n’han fet ben bé el doble. continua llegint ei, que ja és la setmana sis!
Al final, tot arriba. De tant en tant un esdeveniment més gran o més petit succeeix a Lleida i als lleidatans ens sembla que som més ciutat i menys poble. Aquest cap de setmana hi ha hagut un d’aquests “eventus”, i per magnitud jo m’atreviria a comparar-ho amb l’arribada del Macdonalds. 
Lleida ja apareix en un mapa més, és el mapa de Ryanair! Per fi!!!!! continua llegint lleida al mapa
Bé doncs, ja estic inscrit a la marató de Barcelona 2010! De moment ja som més de 7000 i encara falten dos mesos i mig.
Després de Donostia he hagut de descansar uns dies. Apart dels lògicament preceptius, tenia un dolor a la planta dels peus que darrerament m’ha fet veure les estrelles simplement caminant. He provat diferents coses: anar a la feina amb keds, que tenen millor suspensió que les sabates, banys de gel, ibuprofeno i repòs. No sé si algun d’aquests remeis ha funcionat, o tot plegat, però sembla que la cosa ja està pràcticament solucionada, no al 100%.
El cas és que ja he tornat a entrenar còmodament un parell de dies, i he perdut tot el fondo. Ara l’hauré de recuperar abans de posar-me al nivell dels companys (que estan molt ambiciosos i ningú pensa acabar més tard de les 3h30′!!!!!!). A més, pronostico que aquest nadal passaré gana, i no seré l’únic…
En realitat no cal pensar gaire si fer aquesta marató o no, pel que es veu serà una festassa de Km0’s, i no faltarà gent per entrenar, ni pel tranport/allotjament, ni pel previsible dinar, ni per suposat claca. És a dir, que hi va tanta gent que és més fàcil anar-hi que quedar-se a casa.
Seguirem informant.
Km0 4ever!